31 mar. 2011

Motiu número 4

Perquè només si ens votes l’autonomia personal i la vida independent i accessibles als ciutadans i ciutadanes de Barcelona.

- Dissenyarem i executarem un Pla de formació en vida independent adreçat als i les professionals d’atenció primària.
- Implantarem la figura de l’assistent personal que garanteixi el projecte de vida independent de cada persona.
- Incentivarem la utilització de les noves tecnologies com a mitjà per aconseguir una vida més autònoma.

30 mar. 2011

Motiu número 3

Perquè només si ens votes podràs utilitzar el transport públic amb total garantia i, sempre que sigui possible, de forma normalitzada.

- Defensarem un model de transport públic que garanteixi l’autonomia de la persona usuària.
- Treballarem per la millora de l’accessibilitat del transport.
- Farem seguiment del manteniment de l’accessibilitat en el transport (rampes autobusos, ascensors, parades de bus...)
- Ampliarem el Servei de Transport Porta a Porta a tota l’Àrea Metropolitana.
- Treballarem per un model de gestió del porta a porta de qualitat i que doni resposta a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda.

29 mar. 2011

Motiu número 2

Perquè només si ens votes tindrem una ciutat més accessible, on les barreres arquitectòniques no estiguin presents en cap espai públic o privat.

- Revisarem l’execució del Pla d’Accessibilitat actual.
- Impulsarem l’aprovació d’un nou Pla.
- Elaborarem protocols de control de l’accessibilitat i de règim de sancions en cas d’incompliment de legislació i normativa.
- Vetllarem pel manteniment de l’accessibilitat en tots els àmbits: urbanisme, transport, edificació, espais públics i privats...

28 mar. 2011

Motiu número 1

Perquè només si ens votes podrem influir en les polítiques municipals i aconseguir una ciutat més justa i equitativa amb les persones amb discapacitat.

- Treballarem sempre tenint en compte la diversitat dins de la discapacitat i les necessitats de la persona amb discapacitat durant totes les etapes de la seva vida.
- Fomentarem el diàleg constructiu entre tots els representants, per fer de l’IMD un òrgan veritablement eficaç.
- Treballarem de forma transversal amb totes les àrees municipals per garantir la plena execució de drets i benestar de les persones amb discapacitat.
- Impulsarem projectes innovadors.
- Aconseguirem un canvi de visió vers la discapacitat: la vida independent, l’autodeterminació i totes aquelles capacitats i riquesa que el col∙lectiu també aporta a la societat.

27 mar. 2011

Queda una setmana

El proper dia 2 d'abril és el dia de les Eleccions a l'IMD. La participació és el més important!

Aquest divendres dia 25 de març va finalitzar el període de votació per correu, si no has utilitzat aquesta via és perquè vols exercir el vot presencial. Què has de fer?

- Presentar-se el dia 2 d’abril, de 10 a 18 h, a la seu de l’IMD (c/ València, 344)
- Dirigir-se a la mesa corresponent al tipus de discapacitat pel qual es vol votar
- Identificar-se amb qualsevol d’aquests documents: DNI, NIE, passaport o permís de conduir (original o fotocòpia sempre que les dades identificatives del titular siguin llegibles)
- Mostrar l’acreditació per votar. En cas que no s’hagi portat l’acreditació però es comprovi que es consta a la llista de votants de la mesa, també es podrà votar.
- Emetre el vot (papereta de votació amb els senyals que correspongui ficada dins del sobre de votació color sèpia)

Si apostes per la candidatura d’ECOM has de marcar les cinc creus corresponents als nostres candidats i candidates: Antonio Guillén, Anna Collado, Montserrat Garcia, Erlinda Rodrigo i Manel Mora.

En els propers cinc dies emetrem els cinc motius principals per anar a votar.

T’esperem el dia 2 d’abril!! No hi faltis!!

15 mar. 2011

El dia 17 tothom a les Cotxeres de Sants!

El dijous dia 17 de març, a les 18.30 hores, les Cotxeres de Sants acolliran l’acte de presentació de les candidatures de persones amb discapacitat física a les Eleccions de l’IMD.

Si vols sentir de primera mà les nostres propostes, si ens vols preguntar personalment de quina manera exercirem la representació del col•lectiu a l’IMD, quines seran les nostres prioritats, com treballarem... només has de venir a Cotxeres.

T’hi esperem!

14 mar. 2011

Porta a porta a l'Hospitalet

Després d’intenses negociacions i accions de pressió la Federació ECOM, conjuntament amb les seves associacions federades de l'Hospitalet, han aconseguit que l’Ajuntament de l'Hospitalet, torni a posar en funcionament el Servei de Transport Porta a Porta esporàdic.

L’esmentat servei, s’havia suprimit de forma injustificada el passat dia 28 de gener. Des d’aquell moment, el treball conjunt d’ECOM i les seves entitats ha anat encaminat a recuperar els drets que les persones amb discapacitat de l’Hospitalet havien perdut d’un dia per l’altre. El servei es va tornar a posar en funcionament el dia 10 de març després del pols mantingut amb l’alcaldessa, Núria Marín, durant un debat amb entitats i veïns.

El diari El Periódico va publicar la notícia el dia 10 de març i resumia els fets en el següent paràgraf: “[...] Pero no todas las preguntas fueron cómodas en el auditorio al que asistieron muchos simpatizantes del PSC y entidades amigas. Un grupo de discapacitados reclamó a la alcaldesa por la supresión de los servicios de transporte que el ayuntamiento mantenía para este colectivo hasta el 26 de enero. Dos representantes del colectivo mostraron su malestar por la cancelación repentina del servicio y acusaron a la alcaldesa de tener poca sensibilidad. «Cuando se gestiona, se cometen errores. Y este ha sido un error de gestión que asumo como máxima responsable del ayuntamiento. Pero puedo anunciar que mañana [hoy] el servicio quedará restablecido», respondió la alcaldesa.”

Aquest és un bon exemple de la feina que fem des d’ECOM i de la feina que farem si aconseguim la majoria a l’IMD. Sense majories serà difícil desencallar temes, així s’ha demostrat en els darrers quatre anys.

13 mar. 2011

Carta al lector

El senyor Manel Martínez, seguidor d’aquest bloc, ens fa arribar la carta al lector publicada al diari Ara el passat dia 3 de març.


Compartim el parer del senyor Lluís Ventosa de Cabanyes pel que fa a l’excessiva demora en la tramitació de determinats ajuts i reconeixements. Des del propi reconeixement del grau de discapacitat i la conseqüent emissió del certificat que ho acredita (això és competència de l’ICASS) a altres tràmits, ja de competència municipal, com pot ser el de l’emissió de la targeta d’aparcament per a persones amb disminució, al que fa referència l’escrit.

També compten amb demores excessives al nostre entendre altres tràmits de competència municipal com poden ser el d’obtenció de la targeta blanca que acredita per poder utilitzar el servei públic de transport especial ‘porta a porta’, o el servei de teleassistència, entre d’altres.

Entenem que es tracta de drets que cobreixen necessitats que no entenen de demores administratives, i per tant, des de la Candidatura d’ECOM exigirem que es redueixin a terminis raonables.

Només una cosa volem puntualitzar des d’aquest bloc: la cura en el llenguatge que utilitzem per adreçar-nos al col•lectiu de persones amb discapacitat és imprescindible. Parlar ‘d’invàlids’ al segle XXI fa mal als ulls. Demanem a les persones i molt especialment als mitjans de comunicació que corregeixin l’estil i eradiquin del vocabulari paraules que ara com ara són ofensives, ja que denoten termes negatius, erronis i totalment inadequats.

Cap persona amb discapacitat és invàlida o minusvàlida, o en tot cas, no ho és en major mesura que cap altra que no tingui una discapacitat.

12 mar. 2011

Vot per correu

El període de votació per correu ha arribat al seu equador. Si preveus que el dia 2 d’abril no podràs anar a votar, és important que avancis el teu vot per correu. Cada vot suma i no en podem perdre cap.

Per fer-ho, has de portar el sobre blanc amb franqueig pagat a una oficina de correus. A dins, hi has de posar: el sobre de color sèpia amb la papereta de vot i les cinc creus marcades (òbviament, des d’aquí et demanem el vot pels 5 candidats/es d’ECOM); la fotocòpia del DNI i l’acreditació per votar que t’ha facilitat l’IMD (és un paperet de color verd). És molt fàcil, només has de trobar un moment per dedicar-hi.

Si vius a Barcelona i ets una persona amb discapacitat tens dret a votar a les Eleccions de l’IMD. Si, compleixes aquests requisits i no has rebut informació per correu pot ser que no estiguis inscrit/a al cens de l’IMD. Com pots solucionar-ho?

Contacta amb ECOM i t’informarem dels passos que has de seguir, o bé desplaça’t a l’IMD (c. València, 344) de 9 a 14 hores i també t’informaran.

Exerceix el teu dret a vot. Ens hi juguem molt!

11 mar. 2011

Drets o súpliques?

El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquests drets es recullen en la Constitució espanyola de 1978 (els articles 9, 10, 14 i 49 parlen dels drets de les persones amb discapacitat). Més recentment, la Convenció de la ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat adoptada el 13 de desembre de 2006 i signada pel Govern espanyol el març de 2007 estableix el codi d’aplicació dels drets de les persones amb discapacitat, el qual hauran d’adoptar tots els països signants.

Tots els drets que ens corresponen com a ciutadans i ciutadanes i que, a data d’avui, ningú no ens ha retirat ni els hem perdut, ens han de portar a la convicció que no estem demanat ni suplicant, ni tampoc no estem demanant caritat. Estem exigint els nostres drets a la igualtat davant la Llei, la dignitat, l’educació, la formació, la vida independent, la salut, el transport, l’esport, el treball, l’oci... tot això en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania.

Els drets únicament es poden perdre per tres circumstàncies: la mort, la incapacitat judicial o la privació de llibertat dictada per decisió judicial. Les persones amb discapacitat no estem davant de cap d’aquests tres supòsits i, per tant, les persones amb discapacitat som persones de ple dret i, segons l’article 49 de la Constitució, correspon a les Administracions competents posar els mitjans tècnics, econòmics i d’altra índole necessaris per poder-los assolir.

Però no pretenem donar una classe magistral de dret o exposar tota la legislació vigent que atorga drets al col•lectiu. El que pretenem és transmetre el convenciment que l’exercici dels drets, si cal, s’ha de poder exigir. Necessitem estar convençuts perquè ens cal la força de la raó per combatre la raó de la força de les administracions que són insensibles a les nostres demandes, carències i necessitats.

És una realitat que les Administracions se sensibilitzen quan la pressió social mobilitza els polítics, els quals són sensibles als comicis, a les enquestes i al deteriorament de l’opinió pública.

En aquests moments de crisi és necessari que lluitem per defensar la petita quota de benestar assolida fins el moment actual, ja que el més fàcil per a alguns polítics és reduir o eliminar serveis, prestacions o drets adquirits a aquells col•lectius menys conflictius o amb menys poder per mobilitzar consciències, opinions o pressions de qualsevol tipus. Cal estar vigilants, doncs el nostre col•lectiu és un d’aquests que té dificultats adquirir consciència de lobby i fer pressió.

Per tot això, ens cal sabre que l’èxit del nostre projecte, que és el de totes les persones amb discapacitat, depèn de nosaltres mateixos, de saber que ens queda molt camí per recórrer fins arribar a la tan anhelada igualtat.

En els darrers 30 anys hem aconseguit grans fites per al col•lectiu de persones amb discapacitat gràcies a la lluita que des de les entitats i des de la Federació ECOM hem estat duent a terme a tots els nivells de l’Administració. Veieu l’apartat “Què ha fet ECOM a Barcelona i a l’IMD”.

Però les fites assolides no ens han de relaxar, no ens poden deixar indiferents pensant que els drets ens els portaran a casa. Hem de pensar que els drets ens els hem de guanyar, és a dir, els hem d’arrencar de l’Administració. Per aconseguir-ho, necessitem el teu suport, la teva convicció per assolir la majoria a les eleccions que tindran lloc el dia 2 d’abril.

¡Vota els 5 candidats/es de la llista ECOM – M. José Vázquez!

7 mar. 2011

BARCELONA ACCESSIBLE, UNA CIUTAT PER A TOTHOM

Ara fa trenta anys la ciutat de Barcelona no era apta per a les persones amb discapacitat i sortir al carrer era una odissea. De fet, els obstacles eren tan grans que la presència de les persones amb discapacitat a l’espai públic era inexistent. Els debats de les persones que vam iniciar la lluita se centraven en com es podia evitar que hi hagués persones empresonades a les seves llars.

A la ciutat, no existia ni un sol pas de vianants amb guals i tots els edificis públics i privats tenien escales. El nivell de dependència d’aquella època era pràcticament total, i de fet va ser aquesta realitat la primera que es va posar sobre la taula en les converses amb l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes converses s’acostumaven a celebrar desprès de fer pressions per ser rebuts pels representants d’aquell Ajuntament predemòcratic; normalment les reunions es feien amb l’assistent social, ja que els polítics no tenien temps per a nosaltres.

El nostre inconformisme es va traslladar a activitats de denúncia pública, a través de mobilitzacions, manifestacions, etc. que van ser recollides àmpliament pels mitjans de comunicació dels anys 70. La recuperació de les institucions democràtiques i la radicalització de les nostres mobilitzacions (tancada del SEREM), van forçar que l’Ajuntament ens fes la proposta de crear un Patronat Municipal on canalitzar les nostres reivindicacions, i així va néixer el predecessor de l’actual Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona.

L’eliminació de les barreres arquitectòniques va formar part de l’agenda de treball de manera prioritària i es va aconseguir que la Regidoria d’Urbanisme assumís la responsabilitat de fer un Pla d’eliminació de barreres arquitectòniques. L’Ajuntament va aprovar, el 27 de març de 1979, l’Ordenança sobre supressió de barreres arquitectòniques a la via pública, uns quants anys més tard, les lleis aprovades pel Govern de la Generalitat li van donar l’impuls definitiu.

Amb aquestes normatives legals es va abordar l’accessibilitat al transport públic i això va donar pas a la implantació com a mesura urgent dels primers microbusos adaptats i a la creació del servei porta a porta, la posterior adaptació de tota la flota d’autobusos de la ciutat, i la més recent adaptació, encara inacabada, de la xarxa de metro.

Amb una cosa sí que no van poder fer res, i ara encara veiem amb impotència com malgrat les raons esgrimides, no vam poder evitar que la Llei d’accessibilitat sortís amb limitacions importants, ja que deixava fora de la seva aplicació els comerços de menys de 100 m2 d’ús comercial, és a dir, la majoria, i autoritzava l’existència d’un esglaó de 12 cm a l’entrada d’edificis i comerços. Aquest és el motiu pel qual podem gaudir de l‘espai públic i del transport, però tenim moltes dificultats per accedir als espais privats encara que siguin d’utilització pública.

La ciutat de la que avui podem gaudir, només cal sortir al carrer, és fruit del treball i de les lluites del col•lectiu de persones amb discapacitat de Barcelona organitzat des de fa molts anys sota el paraigua de Federació ECOM, i molt especialment, de les persones que han exercit la representació de les diferents candidatures d’ECOM a l’IMDB.

La ciutat de Barcelona està considerada internacionalment com una de les ciutats més accessibles del món, i ha servit de model per a moltes ciutats europees per posar en marxa mesures per a fer-se accessibles. La nostra companya M. José Vazquez va liderar aquest procés de transformació que nosaltres volem continuar.

2 mar. 2011

Carta al lector


En resposta a la carta apareguda a La Vanguardia el passat dia 27 de febrer i enviada per Anna Gilabert, hem de dir que des de la Candidatura ECOM - M. José Vázquez estem totalment d'acord amb el seu raonament. Efectivament, l'accessibilitat a comerços, bars, restaurants... està molt mal resolta a la nostra ciutat.

Aquesta situació és conseqüència del que estipulava la Llei de l'any 1991, atès que aquesta normativa era benevolent amb tot el que constitueix edificació privada d'ús públic. La Llei marcava clarament la necessitat de fer accessibles els edificis i establiments públics (és a dir, de l'Administració) però no era tan estricte amb la titularitat privada.

Si bé la modificació de la Llei no és competència de l'Ajuntament, des de la Candidatura (tal i com indiquem en el Programa electoral) manifestem la voluntat de treballar per "Aprovar un nou Pla d'Accessibilitat a partir de la revisió de l'execució de l'anterior Pla". Aquesta revisió haurà de contemplar per força aspectes que no estan resolts estiguin o no contemplats en la Llei.

L'accessibilitat als establiments privats d'ús públic serà, doncs, un dels nostres cavalls de batalla!